" />
Interview – Diari ARA

Article published on the 28th of March 2015.

Diari ARA – Barcelona

“La igualtat en la presa de decisions polítiques representarà molt millor la societat”

Silvana Koch-Mehrin és fundadora de Women in Parliaments i exvicepresidenta del Parlament Europeu

 

Women in Parliaments (WIP) és un fòrum global de prop de 9.000 dones parlamentàries que es dediquen a promoure la igualtat de gènere en els àmbits de decisió política. ¿Quina és la situació actual de la participació de les dones en la política? Les dones encara estan molt soles en política. Aquest és l’àmbit on hi ha més desigualtat de gènere, molt més que en l’àmbit professional o en l’accés a l’educació o a la sanitat. Hi ha molt poques dones que siguin caps de govern o caps d’estat; només un de cada cinc membres dels parlaments nacionals són dones, per tant, encara hi ha molta feina per fer.

Creu, però, que s’està reduint aquesta bretxa? Depèn de les regions i amb això trobem algunes sorpreses. Hi ha països africans que estan tenint un despertar ràpid i estan afavorint el lideratge polític de moltes dones. En canvi, altres països que ja havien aconseguit cert progrés pel que fa a la incorporació de les dones a la política, van més aviat enrere, com pot ser el cas de Grècia: a l’actual govern d’Alexis Tsipras només hi ha una dona. Quan s’introdueixen sistemes de quotes, d’acció afirmativa o altres tipus de mesures per garantir que les dones estiguin presents en tots els nivells de decisió, en general, s’avança. Per exemple, a Mèxic la llei electoral estableix que el 50% de les candidatures que es presenten a les eleccions han de ser ocupades per dones. O a Indonèsia, on el 2014 es va imposar una estricta legislació que obliga que a les llistes electorals s’hi incloguin un 30% de candidates al Parlament. No són processos perfectes, però sí que permeten avançar.

Fins a quin punt són útils les quotes obligatòries? Cal que hi hagi una certa massa crítica, un nombre més que suficient de dones en els nivells de decisió, per assegurar que es vagin eliminant els estereotips. Fins ara hi ha hagut un lideratge molt escàs i molt poc visible de les dones i, en canvi, quan aquestes mostren un lideratge dèbil o cometen errors els mitjans de comunicació i la classe política en general hi donen molta visibilitat, una contundència que no s’aplica amb els homes. No crec que sigui una qüestió de quotes versus mèrits o quotes versus habilitats de la persona en qüestió. La política està plena de quotes, basades en l’edat, en la representació regional, altres criteris no basats en la meritocràcia. I, per tant, crec que les quotes en el punt en què estem són absolutament necessàries.

¿Quins són els principals obstacles que han de superar les dones que volen participar en política? Hi ha obstacles comparables als entrebancs que hi ha, per exemple, per accedir a llocs de responsabilitat en el món de l’empresa. Les dones encara no han creat les xarxes de relacions sobre les quals es basen els homes per pujar en l’escala de poder. També hi té un pes important la qüestió de com combinar la vida professional i la personal. Però afegiria factors molt específicament de gènere com a barreres d’entrada en política: per exemple, la pèrdua de privacitat i això inclou que en alguns països les dones són atacades en els mitjans o fins i tot físicament, uns atacs molt més durs que els que reben els homes. Cal que moltes més dones aconsegueixin posicions de lideratge polític per eliminar aquest biaix de gènere.

¿Més presència de dones a la política portarà a un nou tipus de lideratge diferent del que ara exerceixen els homes? Està demostrat que si en un procés de presa de decisions hi inclous perspectives diverses la resolució que es pren és molt millor. Això passa en moltíssims àmbits: en el camp científic o en les decisions que es prenen a les empreses. Imagina’t com no ha de ser necessària la diversitat a l’hora de prendre decisions polítiques que afecten tota una societat. Si ens fixem en països que tenen un alt índex de dones que participen en política, el lideratge és molt més divers i la manera d’encarar els problemes és més inclusiva. Per exemple, en tot el que fa referència a l’accés de les dones a la vida econòmica: poder crear una empresa, obrir un compte bancari, tenir dret a l’herència dels seus progenitors o fins i tot en el cas de la violència de gènere. Aquestes són dues àrees especialment sensibles i en les quals la legislació és molt diferent si hi ha hagut dones implicades en la presa de decisions.

Quatre països africans -Ruanda, el Senegal, les Seychelles i Sud-àfrica- estan entre els 10 parlaments del món amb més dones parlamentàries. ¿És una tendència que pot millorar el lideratge polític a l’Àfrica? Espero que sí, perquè són exemples molt tangibles. A Ruanda, un país castigat fa dues dècades per la devastació que va deixar el genocidi, ara un 64% dels parlamentaris són dones. Aquest fet està ajudant a millorar el país en moltes àrees. Les dones se senten més ben representades, augmenten la seva autoestima i, de retruc, la de tota la societat.

Silvana Koch-Mehrin amb diverses participants a la WIP Summit celebrada aquesta setmana a Etiòpia.

 

Article: http://www.ara.cat/suplements/planeta/dones-que-politica-hi-mes_0_1328867136.html